Clòtxines valencianes al vapor

                

Un clàssic d'estiu.

Sense por a equivocar-nos, aquest plat és un dels nostres preferits d'estiu. De fet, aquesta no és la primera recepta publicada a Un país a la cassola sobre clòtxines i musclos. I quina diferència hi ha entre clòtxines i musclos? Doncs, per una banda, clòtxina és el nom valencià per a musclo. D'altra banda, les clòtxines valencianes són notòriament més menudes que els musclos, siguen aquests de l'Ebre o de Galícia. Per cert, fixeu-vos-hi bé quan els compreu, i fixeu-vos-hi tant en la frescor del producte com en la procedència, perquè a mi m'ha passat d'anar en plena temporada d'estiu a comprar musclos a una gran i coneguda cadena de supermercats valencians, i els musclos, inexplicablement, procedien de Grècia.

A part d'aquestes coses, he tingut interès de publicar aquesta recepta perquè, encara que és molt senzilla, sé que molta gent no sap com preparar les clòtxines al vapor. Com veureu, no té cap misteri!

Recepta de clòtxines al vapor

Temps de preparació: 5'

Temps de cocció: 5-10'

Comensals: 4

Ingredients:

• 1 kg clòtxines

• 4 dents d'all

• pebre negre en gra

• 2 fulles de llorer

• 1 llima

• oli d'oliva extra verge

(cc: cullerada de cafè; cs: cullerada sopera)

Passes a seguir:

1 En primer lloc, en una musclera o cassola, posarem un bon raig d'oli d'oli extra verge, afegirem les dents d'all senceres i sense pelar, i la llima tallada en quatre parts, seguint el tall la part més llarga de la llima.

2 Al cap d'uns 3 o 4 minuts hi afegirem les clòtxines, un grapat de pebre negre en gra i les fulles de llorer; taparem la cassola i deixarem coure a foc mitjà.

3 Quan les clòtxines trauran el caldo i començarà tot a bullir, deixarem coure alguns minuts més.

La qüestió del temps de cocció és molt personal, i demana un poc de pràctica. La diferència entre poc fet i massa fet són uns pocs minuts, i també dependrà de la intensitat del foc, lògicament. Però cal no oblidar que quan els portareu a taula, mentre es refreden, continuen la cocció uns minuts més.

Hi ha moltes variacions possibles -encara que aquesta recepta és més o menys la clàssica-. Els musclos admeten molts ingredients i combinacions, i si no em creieu, aneu a França o a Bèlgica i al·lucinareu! A mi, per exemple, m'agrada començar sofregint una ceba tallada en juliana, que li dóna un punt dolç molt interessant. I, com a ingredient estrella, mig got de vi blanc o de vermut quan aboquem els musclos aporta un sabor excepcional. També els podeu preparar amb salsa -que és un plat molt tradicional- o al roquefort -que és una combinació de sabors genial si sou amants dels formatges.

Ja veieu que és una recepta senzilla i ràpida!