Cigrons amb botifarra del bar Pinotxo de la Boqueria
Esmorzars de forquilla.
Qui més qui menys ha entrat alguna vegada a la vida al Mercat de Sant Josep, a Barcelona, més conegut com el mercat de la Boqueria. Ara és un lloc turístic -massa turístic- i no exagere si dic que hi ha més japonesos que barcelonins.
Quan jo era menut, això no era d’aquesta manera. Jo tinc un vincle molt especial amb Barcelona: hi vaig néixer allà, així com tota la meua família materna. Barcelona era una ciutat molt maca, però grisa pel fum del trànsit. Plena d’edificis singulars i avingudes amples i boniques, amb un Eixample modèlic, inspirat en el París de Haussmann; amb barris plens a rebentar de fàbriques, com el meu, el Poblenou. Una ciutat sense turistes, que vivia d’esquenes a la mar: al mateix Poblenou, quan arribaves a la mar baixant per la Rambla, hi trobaves un mur que separava el barri de la platja: era la via del tren. Per passar a la platja havies de sortejar les vies del tren i, a més, era tan bruta que ningú hi anava a banyar-se, per suposat.
També era una ciutat plena de vies de tramvia: aquests van deixar de circular per Barcelona el 1971, i després ja vam tenir vies en desús per tot arreu durant molts, molts anys.
Després van arribar les Olímpiades del 92, i tot això va canviar. Amb la campanya de Barcelona, posa’t maca, i tot el món admirant la transformació de la ciutat per les televisions, Barcelona es va omplir de turistes, ja per sempre més.
En fi, històries de transformacions urbanes.I tot això ho vinc a dir perquè una de tantes coses que ha canviat radicalment a Barcelona en aquestes dècades ha sigut l’hostaleria. Si ara sembla que tots els locals estan orientats al turisme, abans estaven orientats a la gent de la ciutat, als esmorzars, als menús dels treballadors, al vermut del diumenge. La ciutat era plena de granges i frankfurts -dos tipus de locals molt característics de la ciutat- i de nombrosos restaurants modestos on gaudir dels plats clàssics i la cuina de tota la vida. Al carrer de l’Argenteria, al Born, hi ha haver una granja durant dècades, un dels meus locals predilectes, un lloc popular on s’hi menjava molt bé, i que fa un parell d’anys es va reconvertir tristament en Starbuck’s: tota una metàfora del que està passant a Barcelona. Per no parlar de la transformació de la Rambla del Poblenou, que això sí que fa molta pena.
El bar Pinotxo, al mercat de la Boqueria, és un dels pocs supervivents d’aquella època i, encara que està situat a l’epicentre del turisme de masses de la ciutat, conserva plats tradicionals i un saber fer de l’hostaleria clàssica.
En Joan Bayen, el Juanito del Bar Pinotxo, hi porta allà tota la vida treballant, des de que era menut. Amb més de 80 anys, continua obrint tots els dies a les 5:30 amb la seua simpatia habitual. Ara ja no va a córrer, però ha fet moltes maratons i mitges maratons al llarg de la seua vida. En fi, tot un personatge del mercat.
En Joan Bayen, sempre al peu del canó
[Fotografia de Viquipèdia]
També era una ciutat plena de vies de tramvia: aquests van deixar de circular per Barcelona el 1971, i després ja vam tenir vies en desús per tot arreu durant molts, molts anys.
La ciutat era plena de granges i frankfurts -dos tipus de locals molt característics de la ciutat- i molts restaurants modestos on gaudir dels plats clàssics i la cuina de tota la vida.
Els cigrons amb botifarra del bar Pinotxo fan una combinació excel·lent i, a més, és un plat molt saborós i ràpid de preparar. Jo ja fa molts anys que no hi he anat al bar Pinotxo, però el plat és com descric aquí.
A continuació, la recepta, que és molt més curta i ràpida que la introducció que he escrit!
Recepta de cigrons amb botifarra del bar Pinotxo de la Boqueria
Temps de preparació: 10′
Temps de cocció: 15'
Comensals: 4
Ingredients:
600 g cigrons cuits
1 botifarra negra (200 g)
2 cebes menudes
1 dent d'all
25 g panses
10 g pinyons
oli verge d'oliva
sal en escates o Maldon
(cc: cullerada de cafè; cs: cullerada sopera)
1 En primer lloc, posarem una mica d’oli d’oliva en una paella i sofregirem la ceba, tallada en juliana, deixant-la coure a foc suau.
2 En uns 10 minuts tindreu la ceba ja enrossida: és el moment d’afegir-hi la botifarra, tallada en daus petits, els pinyons i les panses.
3 Remenem bé i afegim l’all i el julivert, picats finament.
4 Finalment, afegirem els cigrons, remenarem el conjunt, i deixarem coure suaument 4 o 5 minuts.
5 Per servir a taula, primer salarem els cigrons, i després els regarem amb un raig d’oli d’oliva.
Què us ha semblat la recepta? És ben senzilla!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada