Sobre l'autor

 Salut amics!

El meu nom és Xavier Cervera i Jubany, i sóc mestre d’escola de professió. Encara que, per arribar ací, he fet diversos oficis en la meua vida. Entre ells, he passat algun temps en la restauració, i n’he fet algun curs -d’una manera molt bàsica i preparatòria-. Però no sóc un expert en gastronomia, ni molt menys. La cuina sempre m’ha atret, com a tantíssima gent al nostre país, afortunadament. No és la meua única afició; aquells que em coneixen saben que la meua passió està a les muntanyes: poques activitats m’agraden més que trescar muntanyes i cims i altres activitats a l’aire lliure, com l’escalada. Per aquest motiu, sóc membre del col·lectiu A un tir de pedra, quatre amics que ens agrada fer divulgació muntanyera, ja siga a través del nostre web, o a través de les nostres publicacions, com el llibre que hem publicat recentment sobre les muntanyes de la comarca valenciana de La Safor.

Un país a la cassola és un receptari personal, un modest blog sobre la cuina de la nostra terra, i també sobre altres cuines que m’apassionen, com la cuina francesa. En realitat, és el meu quadern de receptes, on vaig anotant i documentant les receptes que vaig descobrint i cuinant a casa. He de confessar que ho faig d’una forma molt irregular, quan la vida em dóna temps. La intenció és que siguen receptes interessants, llegidores, i que il·lustren clarament els diferents processos d’elaboració. Si, a més de tot això, trobeu receptes del vostre interès, em donaré per més que satisfet. No he escrit mai aquestes receptes amb la intenció d’arribar al gran públic ni de fer-me un blogger famós. Només ho faig amb dues intencions: conservar un registre d’algunes de les receptes que cuine, i compartir-ho amb aquelles persones que esteu interessades.

El receptari inclou plats de la cuina que ens envolta, que va molt més enllà de la cuina que coneixem com a tradicional:  la nostra cuina, les cuines properes, i totes aquelles que, malgrat ser d’orígens llunyans, ara són un element més dels nostres hàbits culinaris. Perquè si la paella o els canelons de Sant Esteve són cuina tradicional, l’hummus és cuina habitual, si més no per a una gran part de la població. També hi ha plats híbrids, mescla de cultures, com és el kedgeree angloindi, que a mi m’agrada especialment.

He de confessar també que jo sóc un apassionat de la cuina francesa, que és una cuina d’una diversitat riquíssima, fidel representació de la diversitat cultural, lingüística i paisatgística de les terres que componen França. A més, és una cuina veïna, de la qual hem après i hem pres nota col·lectivament de moltes coses que ens han agradat. És per això que no podia deixar de banda receptes clàssiques com el boeuf bourguignon, el flam de Paris, el coq-au-vin, la ratatouille, el gratin dauphinois, i moltes altres que vaig incorporant-hi.

En fi, aquest és un blog modest, on vaig redactant algunes de les receptes que m’agraden, sense cap intenció d’abastar la totalitat de la nostra cuina. Si alguna recepta és del vostre interès, estaré més que satisfet. I, també, si voleu fer-me algun comentari o suggeriment, estaré ben content, perquè en realitat és el que més m’agrada, quan m’escriviu.

Bon viatge!